FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE

HISTÒRIA

 

Els inicis del patinatge en el nostre país daten de principis del segle XX. Totes les fonts ens indiquen que el primer partit celebrat a Espanya d’hoquei patins fou a Barcelona. (1905)

La moda de les pistes de patinatge va arrelar amb força a partir d’aleshores. La ciutat comtal es va convertir en el bressol del patinatge català, on grups de joves van començar a improvisar alguns partits d’hoquei patins en places públiques com ara el Turó Park.

El 1924 es va fundar a Montreux la Federació Internacional de Patinatge, presidida pel suís Fred Renkewitz.

Arran d’això es van crear els primers clubs catalans que a partir de 1930 van constituir la Federació Catalana d’Hoquei Patins presidida per un italià afincat a Barcelona, Luis Pirenti di Campagna. L’any següent comencen les competicions oficials d’aquesta modalitat.

 

Durant els primers anys de la dècada dels 30 es van celebrar els primers campionats de Catalunya d’hoquei patins.

Després de l’impàs de la Guerra Civil i amb la creació de la Real Federación Española de Patinaje y Hockey el 1943 i la posterior refundació en Federación Española de Patinaje el 1954 sota la presidència de Joan Antoni Samaranch, la Federació Catalana com a tal queda diluida en quatre federacions provincials perdent d’aquesta manera el protagonisme que havia tingut durant els anys 30 coincidint amb el període de la 2ª República i amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya.

 

Pista del Club Patín inaugurada el 6 de gener de 1945.

Durant la dècada dels 50, coincidint amb els campionats del món de 1951 i 1954 celebrats a Barcelona l’hoquei patins va rebre un gran impuls a Catalunya. Fou en aquesta dècada quan l’lhoquei es va estendre per tot el país (la gran majoria dels clubs catalans actuals es fundaren durant aquells anys) i es consolidà en altres comunitats de l’Estat.

Pel que fa a les modalitats de patinatge arístic i patinatge de velocitat, tot i que es practicaven des de feia temps en el nostre país, no és fins l’any 1945 que comencen a tenir les primeres competicions oficials. De fet en la majoria d’actes esportius de patinatge (trofeus, inauguracions de pistes, campionats,…) sovint podem veure a les tres modalitats participant conjuntament.

A nivell esportiu, la dècada dels 60, 70 i 80 convertirà a l’hoquei patins català en un referent mundial.

De fet, les seleccions estatals es formaran integrament a partir de jugadors catalans.

 

Per altra banda, l’hoquei en línia és una modalitat que arriba després dels Jocs Olímpics a Barcelona (1992). En les places de la Vila Olímpica s’improvitzen els primers partits amistosos i a partir de l’any 1994 s’inicien les competicions oficials a l’Estat espanyol am la Lliga Catalana.

 

 

Selecció Catalana d’hoquei en Línia, 2004.

A nivell institucional, no fou fins l’arribada de la democràcia que amb el decret llei de 13 d’abril i l’ordre de 26 de setembre en virtut del qual es regulava la constitució i funcionament de les federacions catalanes que la  Federació Catalana de Patinatge (FECAPA) torna funcionar òrganicament com a entitat jurídica. El 1982 la FECAPA s’inscriu en el registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya. Des de aleshores i fins l’any 2002 la FECAPA va estar presidida per Pere Torras i Escudé.

 

A partir del 10 de juny d’aquell any fins a dia d’avui, la FECAPA es presidida per Ramon Basiana i Vers.

Durant la seva presidencia, la Federació Catalana es dóna a conèixer internacionalment amb la voluntat de poder participar amb veu pròpia al món.

El 26 de març de 2004 el Comitè Central de la Federació Internacional de Patinatge, va reconèixer provisionalment a la Federació Catalana com a nou membre de ple dret per participar en competicions oficials.

 

La mesura va permetre que la selecció catalana d’hoquei patins prengués part en el campionat del Món que es va celebrar a Macau l’octubre d’aquell any.

Catalunya va proclamar-se campiona del món B i va guanyar-se –esportivament- el dret a participar en el campionat del Món A.

 

 

 

 

Tot just després d’adjudicar-se el campionat del món B, el president de la Generalitat, Pascual Maragall va dir: “Algun dia serem campions del món”. El president, resumia així un sentiment d’orgull col·lectiu que permetia, per primera vegada, demostrar a nivell internacional i amb veu pròpia, el potencial de l’hoquei patins català.

En arribar a Barcelona, la selecció va ser rebuda amb entusiasme i amb una plaça de Sant Jaume plena de gent, com en les grans ocasions.

 

Tanmateix, a la FECAPA li quedava un partit decisiu. Es tractava de l’Assemblea de la Federació Internacional (FIRS) en la què calia ratificar l’ingrés.

Un cop a Fresno, l’ingrés de la FECAPA no va ser admès en una assemblea plena d’irregularitats i sense les mínimes garanties democràtiques.

 

Davant d’això la FECAPA va presentar un recurs davant del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS).

Mentretant, la societat civil del nostre país es va mobilitzar per fer-nos costat i denunciar el tracte rebut a Fresno. El 29 de desembre, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), congregà a més de 20.000 persones als carrers de Barcelona per expressar el seu suport al reconeixement internacional de la FECAPA i per extensió a la resta de federacions esportives catalanes

 

El 15 de juliol del 2005, el TAS, màxima instància jurídica de l’esport mundial, va considerar que a Fresno es van vulnerar els estatuts de la FIRS i va instar-la a repetir l’assemblea. Igualment, va dictar que no existien impediments legals perquè la FECAPA s’integrés a la FIRS. La sentència, però, no va retornar l’estatus de membre provisional a la FECAPA i Catalunya es va quedar sense prendre part en el Mundial A  (San José, EUA).

 

El 24 de novembre, el president de la FIRS, convocà una Assamblea extraordinària a Roma, per tractar la qüestió catalana.

Per 125 a 43, amb una participació rècord de 68 federacions, l’assemblea de la FIRS ratificà la decisió presa a Fresno i, va deixar fora de joc a la FECAPA, després d’una votació secreta i amb escrutini públic, però amb pressions a delegats d’algunes federacions que no van poder viatjar a Roma.

 

La FECAPA, no es va donar per vençuda i inicià un període de replantejament estratègic que va culminar a Buenos Aires, just un any després, amb l’ingrés a la Confederació Sudamericana del Patí (11 de novembre de 2006), fet que va permetre a Catalunya participar en competicions de caire oficial a Sudamèrica.

 

Des d’aleshores la Federació Catalana, ha participat en diverses competicions oficials organitzades per la Confederació Sudamericana (COPA AMÈRICA,..) i en les què la FECAPA ha obtingut uns bons resultats esportius en hoquei patins i patinatge de velocitat.